L’EPILÈPSIA EN ANIMALS DE COMPANYIA

L’epilèpsia és una disfunció neurològica primària transitòria del cervell que es manifesta amb atacs convulsius generalitzats. Aquesta malaltia d’origen hereditari es considera un desordre genètic*. Pot aparèixer en qualsevol edat i és poc freqüent en gats però més corrent en determinades races de gos com: Pastor alemany, Beagle, Pastor belga de Tervueren, Salchicha i Keeshond, Collie, Golden Retriever, Poodle, Huskie Siberià, Cocker Spaniel, Setter Irlandès, Schnauzer Miniatura, Fox terrier de pèl dur, Labrador Retriever i San Bernard.

Es considera que els animals tenen epilèpsia a partir del segon episodi. L’epilèpsia es manifesta amb moviments corporals no coordinats i amb la pèrdua o l’alteració de la consciència. Podem distingir-ne tres etapes:

  • Aura; és l’inici de la crisi: nerviosisme, inquietud, hipersalivació, incoordinació, tremolor, etc. Aquesta etapa pot durar des d’uns minuts fins a unes hores.
  •  Ictal; és quan es produeix l’atac. Els símptomes varien segons l’àrea d’origen. En general l’animal cau de costat inconscient i comença a fer moviments motors involuntaris, hipersaliva. També pot mostrar rigidesa, pèrdua de control dels esfínters, pèrdua del coneixement del seu entorn, etc. Aquesta fase pot durar des d’uns segons fins a diversos minuts.
  • Postical; és quan l’animal està desorientat, inquiet, no reconeix el seu entorn, segueix amb salivació. Aquesta fase pot produir ceguera transitòria.

Els animals que pateixen aquesta patologia, cal que visitin periòdicament el veterinari,  per informar-se i rebre consells sobre les cures i els controls que s’han de dur a terme. En general s’ha d’evitar qualsevol causa d'estrès en els animals. S’ha d’intentar que aquest porti una vida tranquil·la, evitant situacions de tensió. Les crisis epilèptiques repetitives produeixen un cansament excessiu en els animals. Davant d’aquesta situació cal que els propietari es mostrin tranquils, ja que, en general, no representen risc per a la vida dels animals. Durant l’atac s'ha de mantenir la calma i evitar que l'animal es doni cops i es pugui fer mal.

En certs casos, el veterinari pot receptar i pautar medicació que permet que l’atac no s’allargui més del necessari. Si aquest dura més de 20-30 minuts, és imprescindible anar al veterinari perquè aquest controli la crisi aguda amb medicació.

És molt important registrar la data i freqüència de les crisis en l'historial de l'animal. També cal realitzar una exploració neurològica i física completa davant les primeres crisis per avaluar el tipus de procés i establir la rutina de medicació a casa.

Conviure amb un animal epilèptic pot semblar molt dur per a la impotència que pot sentir el propietari. Però cal mantenir la calma i tenir molta paciència.

 

* El veterinari diagnostica la malaltia per descartar altres possibles orígens o patologies, ja que les crisis convulsives també poden ser donades de forma secundària per altres malalties. de tipus neoplàsica (tumors cerebrals), infecciosa (moquillo, ràbia, leucèmia, immunodeficiència, ràbia en gats, etc.), per substàncies tòxiques, per desequilibris metabòlics (hipoglucèmia), etc.