Com reconèixer i prevenir la torsió d’estómac en els gossos

 

La torsió d’estómac és una patologia greu que pot afectar a les nostres mascotes. Aquesta succeeix quan, a causa de l’acumulació d’aliments, líquid o gas, l’estómac del gos pateix una distensió i rotació que altera la posició anatòmica natural de l’òrgan. El tractament és exclusivament quirúrgic, per això, es considera una urgència veterinària.

 

 Com reconèixer els símptomes més freqüents per actuar ràpidament.

- Vòmits no productius: el gos intenta vomitar sense èxit.

- Salivació excessiva.

- Nerviosisme.

- Dificultat respiratòria.

- Distensió i dolor abdominal.

 

La torsió d’estómac apareix de manera sobtada i evoluciona ràpidament, podent provocar la compressió dels òrgans toràcics i abdominals, així com nombrosos vasos sanguinis. En conseqüència els animalons poden patir dificultats respiratòries, trombosis, necrosis de la paret gàstrica i intestinal, afectacions cardíaques o fins i tot la mort.

 

Tot i que no existeix una causa clara sí que podem apuntar alguns factors de risc:

 - Races de gossos grans, sobretot amb un tòrax estret.

- Gossos d’edat mitjana o avançada.

- Una ingesta ràpida i abundant d’un àpat.

- Una ingesta abundant d’aigua posterior a un àpat abundant.

- L’exercici intens després d’un àpat, que pot suposar un esforç respiratori i afavorir l’aerofàgia.

 

Si bé alguns gossos tenen predisposició a patir una torsió estomacal, és recomanable tenir en compte alguns consells per prevenir la mateixa, independentment de la raça o l’edat de la teva mascota.

  

Consells per prevenir la torsió d’estómac:

1. No donar menjar com a mínim 1 hora abans o després de realitzar exercici físic.

2. Repartir la ració diària d’aliments en 2 o 3 àpats.

3. Evitar una ingesta abundant d’aigua. 

 

En races grans i predisposades, i aprofitant una altra operació quirúrgica, es pot dur a terme una gastropèxia preventiva cosint una part de l’estómac a la paret abdominal de l’animal per dificultar la torsió. 

 Davant la sospita d’un cas de torsió estomacal és molt important contactar amb el  veterinari de manera a detectar-la a temps i salvar la vida del gos.

 

La radiografia d’aquest article pertany a un gos del nostre Hospital, un Pastor Alemany de 4 anys d’edat que vàrem operar d’urgència d’una torsió estomacal. La doble bombolla de gas a l’estómac és indicatiu d’aquesta greu patologia. 

 

 

 

La sarna demodècica en els gossos: símptomes, diagnòstic i tractament

La sarna demodècica és el segon tipus de sarna més comuna en gossos. Es tracta d’una malaltia dermatològica produïda per la presència i multiplicació d'un àcar anomenat Demodex canis.

Tot i no ser contagiosa, els cadells poden adquirir els àcars procedents de la mare durant la lactació, a través del contacte pell a pell. Per tant, aquesta malaltia afecta generalment als gossos joves. 

De la mateixa manera que ho fa amb els bacteris o altres àcars, el sistema immunitari també manté a ratlla el Demodex! No obstant això, el sistema immunitari d’alguns cadells és immadur, provocant que hi hagi un sobre-creixement i, com a conseqüència, problemes a la pell.

Habitualment la sarna demodècica es presenta de forma localitzada, és a dir, afecta només a petites parts de la pell, com el cap o les potes. Tanmateix en alguns casos la malaltia es presenta de forma més generalitzada i complicada de tractar.

 

 

Els símptomes:

Quan és localitzada, els gossos presenten:

- Pèrdua de pèl en pegats petits. 
- Eritema (pell envermellida).
- Inflamació.
Normalment, aquesta forma de sarna no causa picor, fet que no produeix irritació de la pell ni ferides. 

Quan és generalitzada, els gossos presenten:

- Pèrdua de pèl en gran part del cos.
- Picor.
- Rascat, llepat i mossegada de les zones afectades.
- Inflamació, descamació, raspadures, ferides i crostes.
- Infeccions bacterianes de la pell.

  

El diagnòstic:

En alguns casos, un simple raspat no és suficient per detectar els àcars. Aleshores el veterinari optarà per realitzar una biòpsia de pell, la qual serà determinant per obtenir el diagnòstic i guarir l’animaló.

 

El tractament:

 El tractament per a la sarna demodècica, tant local com generalitzada, consisteix en l'administració de medicaments per via oral i en pomades. El fàrmac i la dosificació les determinarà el veterinari, però generalment s’utilitzen antiparasitaris amb poder acaricida. En els casos més complicats cal també tractar i fer un seguiment de les ferides o infeccions secundàries.

El complex del granuloma eosinofílic felí

La Kami presenta una llaga a la llengua i a la glotis degut a un virus anomenat Coriza..

Els hàbits de vida dels animals poden implicar certs riscos a l’hora de contraure determinades malalties, més encara si es tracta d’un animaló que no té les atencions de ningú que en pugui tenir cura permanentment i que visqui al carrer.

Aquesta és el cas de la Kami, una gateta que l’Associació Laika va portar-nos a Animalons després d’haver-la rescatat del carrer. De seguida van observar que patia una llaga a la llengua que, després de l’exploració, vam veure que també tenia a la glotis. La seva causa és un virus anomenat Coriza, un dels molts que estan al darrera de les infeccions víriques que provoquen l’anomenat granuloma eosinofílic felí.

Un nom que ens pot espantar una mica però que es tradueix en lesions a la pell, a la boca o a les zones mucoses de la cara causades per infeccions bacterianes, per infeccions víriques -com és el cas de la Kami-, però també per les reaccions causades per una al·lèrgia o una hipersensibilitat a proteïnes animals, vegetals o additius; hipersensibilitat a les picades de puces i d’insectes i també a al·lèrgens ambientals. També es poden donar casos provocats per traumatismes per l’acció d’ossos, plantes o cossos estranys que els animals s’introdueixen a la boca i amb els quals es poden fer mal.

El granuloma eosinofílic felí pot ser de tres tipus: el granuloma colaginolític lineal, la placa eosinofílica i l’úlcera eosinofílica.

El primer apareix en animals joves, amb menys de dos anys. La placa eosinofílica és una lesió cutània freqüent associada, generalment, a un procés d’hipersensibilitat a les puces. Finalment, l’úlcera indolent o eosinofílica, és la que afecta gats de totes les edats.

Si observes úlceres o clapes en alguna part del cos del teu gat o gata, és convenient que el portis  al veterinari perquè li faci un primer examen físic amb el qual observi tant la distribució com l’aspecte de les lesions. A partir d’un primer diagnòstic, podrà saber si és necessari realitzar altres proves, com ara un raspat cutani, una citologia cutània o un cultiu bacterià, que permetin concretar el diagnòstic diferencial i prescriure-li el tractament més adient.

Per cert! Després de l’atenció i les cures que va rebre de l’equip d’Animalons, la Kami va recuperar la gana i un aspecte mes sa de la seva petita llengua.

 

Els Border Collie i els medicaments

Hi ha medicaments que els Border Collies no poden prendre. Es tracta d'una raça que, en força ocasions, presenta una alta sensibilitat a determinades substàncies. La causa és el desordre genètic que presenten un 35% dels exemples d'aquesta espècie, causat per la mutació del gen que produeix la proteïna encarregada de transportar els medicaments a través de la sang cap als diferents òrgans del seu cos. Es tracta del gen MDR1.

Quan el gen sofreix aquesta mutació genètica, certes substàncies s'acumulen al cervell i en altres òrgans, com el fetge i els ronyons, en alts nivells tòxics, causant greus problemes neurològics, incloent convulsions i la mort.

L'única fórmula per esbrinar si el nostre Border Collie és portador d'aquesta mutació genètica és fer-li una analítica d'ADN, un fet que us recomanem donat que l'espectre de medicaments als quals pot reaccionar negativament és força ampli, i abasta des dels tractaments de patologies comunes, com paràsits i diarrees, fins a malalties més greus, com un càncer. La prova d'ADN, es pot fer mitjançant una mostra de saliva o bé una mostra de sang que el veterinari enviarà a laboratori. L'informe de la prova li proporcionarà el genotip del gos, donant com a resultat entre: Normal/Normal (+/+) Normal / Mutant (+/-) Mutant/Mutant (-/-).

A banda del Border Collie, també poden patir aquesta alteració genètica altres races com els Bobtail, Pastor Shetland, Pastor australià, Pastor australià miniatura, Collie Rough i Smooth, Pastor alemany, Pastor Silken windhoundsWhippets i qualsevol creuament amb aquestes races.

Si teniu exemplars d'alguna d'aquestes races, és recomanable que us assegureu que el vostre gos no corre cap risc abans de l'administració de cap medicament que contingui substàncies químiques que poden perjudicar-lo. El vostre veterinari sap quines són les drogues que ha de descartar. Tingueu en compte, també, que encara que alguna vegada se li hagi administrat un medicament i no hagi patit cap reacció estranya, en tornar a administrar-li més endavant sí que pot ser tòxic per l'efecte d'acumulació a l'organisme de les substàncies que no ha pogut eliminar o bé per la interacció amb un altre medicament que se li subministri simultàniament.

Diarrea en gats i gossos

La diarrea en gats i gossos és una preocupació freqüent dels propietaris. Aquesta simptomatologia pot venir provocada per diversos factors com un canvi d’alimentació, una intoxicació o bé alguna ingesta que el nostre animaló hagi fet pel carrer, entre altres. Sovint no tenim clar com gestionar aquest tipus de situació i acabem donant a les nostres mascotes aliments o begudes que no són bones per a la seva recuperació, o fins i tot automedicant-los, posant en perill la seva salut. Per això, és important saber què cal fer i que no quan el nostre animaló pateix de descomposició.

Què cal fer?

El primer de tot és canviar l’alimentació habitual de la nostra mascota i substituir-la per una dieta d’arròs amb pollastre bullit, sense oli ni sal. De forma gradual tornarem a donar-li el seu pinso habitual.

Què no hem de fer?

És important no deixar la nostra mascota en dejú. Per recuperar les pèrdues i mantenir l’aigua dins del cos, l’intestí necessita sals; per això és vital que l’animal ingereixi aliments adients a la seva situació, a més d’aigua. També cal evitar donar begudes isotòniques com l’Aquarius, ja que l'excés de sucre d'aquests refrescs augmenta la glucosa a l'intestí que expulsa encara més aigua de l'organisme, empitjora la diarrea i amb això el risc de deshidratació. Finalment, és important no automedicar el nostre animal; administrar medicaments com el Fortasec sense prescripció del veterinari podria perjudicar greument la salut de la nostra mascota.

Si, tot i seguir aquestes pautes, el nostre animaló no es troba millor i/o el veiem decaigut i apagat, és imprescindible fer una visita al veterinari.

 

 

 

 

Pàgines