Els perills de la processionària de pi en els animalons

Avui us volem acostar a una gran desconeguda per la majoria de propietaris d'animals de companyia: la processionària del pi. Aquestes erugues són un perill real i propi de la primavera per a les nostres mascotes. De març a maig, és molt freqüent trobar al bosc, als parcs i fins i tot als jardins, unes fileres llargues i peludes que es mouen; són les erugues de la processionària del pi. Aquestes erugues són sensibles al fred i a la humitat i viuen als boscos de pins i cedres de tota la península Ibèrica i Balears. Si bé a Andorra no són gaire freqüents, ja que no viuen en zones per sobre dels 1500 metres d'altitud, sí que ho són a les parròquies baixes així com a la Seu i a l'Alt Urgell.

El cicle biològic de l'eruga processionària dura tot l'any. Durant l'hivern, les larves solen romandre al niu tot el dia i surten a la nit a alimentar-se de les fulles del pi on viuen. Quan s'acaba el fred hivernal, disminueixen les pluges i comença a pujar la temperatura, les erugues comencen a baixar de l'arbre en forma de processó buscant el lloc adequat on enterrar-se i teixir el capoll del qual, a finals d'estiu, en sortirà una papallona. Aquestes papallones, que solen viure un o dos dies, volen al final de la tarda fins a les fulles de pins i cedres per pondre-hi els seus ous. En pocs dies, d'aquests ous surten noves erugues que s'alimentaran de les fulles fins que siguin prou grans per a desplaçar-se a la zona de l'arbre on construiran un nou niu. Aquests nius són molt fàcils de reconèixer: s'assemblen a bosses grans de cotó-fluix enganxades als extrems de les branques.

Precisament és a la primavera, durant la peregrinació que fan pels sòls dels boscos, que constitueixen un perill important per a les nostres mascotes. Les podeu identificar fàcilment, ja que tenen el cap i la pell de color negre amb els laterals grisos.

Però allò que més crida l'atenció de les erugues és la gran quantitat de pèls vermellosos que presenten a l'esquena i que s'anomenen Tricomes. Cada eruga té uns 500.000 tricomes que, sota el microscopi, s'assemblen a petites fletxes enverinades. La seva mida petita i la facilitat amb què es desprenen i es claven a la pell, fa que el mínim contacte amb l'eruga produeixi efectes importants. Són extremadament verinoses, produeixen urticàries i al·lèrgies cutànies en persones i animals. També poden produir quadres respiratoris de diversa gravetat, ja que els corrents d'aire poden arrossegar partícules d'aquests pèls. Un altre dels perills d'aquestes erugues és la Histamina, una substància altament inflamatòria i urticant que disparen quan se senten amenaçades per la proximitat de l'animal.

El primordial és intentar evitar el contacte del nostre gos amb l'eruga. Cal passejar-lo per zones lliures de processionària. Si no podem evitar zones de pins infectats, hem d'estar alerta perquè no s'apropi a olorar-les o llepar-les. Els gossos joves, a causa de la seva curiositat innata i les seves ganes de jugar, són els que tenen més risc d'entrar en contacte amb l'eruga. No hem de deixar els cadells en zones afectades sense supervisió, ja que les llargues fileres d'erugues en moviment són un irresistible reclam per la majoria de gossos.

Si, malauradament, el nostre gos té contacte amb l'eruga, la reacció es desencadena de manera immediata: comencen a bavejar i se'ls inflama la llengua. La llengua presenta coloracions vermelles o morades que desenvolupen úlceres i ampolles amb líquid, que recorden molt a les cremades. També se'ls pot inflamar la cara donant una sensació de "gos globus". El gos presenta de seguida molèsties evidents: dolor en obrir la boca, picor a la cara i a la boca i, sovint, vomiten trossos d'eruga. Els casos més greus són aquells en què s'empassen diverses erugues i poden produir fins i tot la mort del nostre animal, ja que la llengua, la glotis i la laringe poden inflamar-se de manera important complicant la respiració de l'animal.

Si el vostre animaló ha tingut contacte amb erugues, renteu-li la boca amb aigua temperada i dueu-lo ràpidament al vostre veterinari. Li administraran corticoides i antihistamínics d'acció ràpida per via endovenosa.

En la majoria dels casos, tot i arribar ràpidament al servei d'urgències veterinàries, no es poden evitar lesions importants a la llengua. El més habitual és que la vida de l'animal no corri perill però que es perdi algun tros de llengua. En general les cicatrius a la llengua que acaben quedant no són un problema perquè l'animal segueixi bevent o menjant amb normalitat.

Animalons dóna la benvinguda als gats

Pía visita veterinari

Cada animal té unes necessitats i unes característiques inherents a la seva raça i és important tenir-les en compte, sobretot en situacions inusuals com són les visites al veterinari. Pel que fa als felins, aquests tenen comportaments particulars que fan que les consultes a l’especialista siguin diferents de les d’altres animals de companyia. Per això, a Animalons hem posat en funcionament una nova consulta pensada única i exclusivament per a gats. També, l'equip s’ha format i especialitzat per poder-los atendre amb total professionalitat i fer que la visita al veterinari sigui una vivència positiva. 

 

 

Els gats són animals territorials i un canvi d'espai els pot causar estrès. Tant és així que la visita al veterinari pot convertir el gat mes dòcil del món en un animal agressiu que tracta de protegir-se en un territori desconegut. Davant això l’actitud del veterinari així com la del propietari de l’animal són bàsiques per prevenir d'aquesta situació. Si el gat detecta nerviosisme per part de l'un o de l'altre, la visita es complica. Per tant, limitar l’estrès dels gats abans i durant la vista veterinària així com durant l’hospitalització és essencial. Per poder reconduir aquestes situacions, a Animalons hem ampliat el centre veterinari i hem adaptat una nova zona de consulta i una sala d’hospitalització exclusiva per a gats. Utilitzem tècniques amables amb els felins, que redueixen notablement l’estrès i el dolor durant la visita a les nostres instal·lacions.

 

La flexibilitat és una de les nostres màximes a l’hora d’examinar un gat. Ens adaptem al felí i deixem que ell esculli on ha de ser la visita: a la bàscula, al rascador, a la taula, al terra, etc. També és important reforçar-los la confiança i la seguretat oferint-los llocs on refugiar-se com rascadors, gàbies amb compartiments amagats o mantes amb les que aïllar-se dels elements exteriors mentre esperen.

A més, l’experiència i la formació del personal del centre veterinari són fonamentals i fan possible la detecció d’actituds de por i ansietat per part dels gats i la cerca de solucions per restablir la confiança. De fet, la por fa augmentar el sucre a la sang i aquesta pujada es pot diagnosticar erròniament com una diabetis. En aquest sentit, l’entrenament i l’especialització dels professionals faciliten la identificació d’aquestes actituds i permeten la presa de mesures preventives per evitar la resposta negativa dels felins.

D’altra banda, els gats són animals molt sensibles a les variacions olfactives ambientals. Per això, hem creat un ambient neutre, on el felí es pot sentir en total confiança. També utilitzem un sistema de feromones sintètiques (Feliway) tant en les consultes com en l’hospitalització. Aquest mètode ens permet obtenir, de manera artificial, la feromona facial felina que un gat secreta per les galtes quan està tranquil i segur; i aconseguir així que es relaxi de manera natural i redueixi l’ansietat que pot provocar-li la visita al veterinari. Finalment utilitzem productes de neteja no agressius que fan que els gats no se sentin incòmodes davant de les olors fortes. Aquests mateixos productes són molt eficients eliminant les feromones felines de la por que els gats alliberen amb l’estrès i que poden indicar als gats que venen a posteriori que alguna cosa dolenta està passant.

Els gats són animals independents però que necessiten del contacte amb els humans. Hem de recordar que, tot i que podem ser els seus amics, no podem dominar-los. Per una bona convivència cal que els coneguem en profunditat, acceptem la seva naturalesa i els estimem sense condicions.

Primavera: Protegeix als teus Animalons dels paràsits!

Ja és aquí la primavera! 

I, amb la primavera, tornen els paràsits.

Però no patiu, un any mes podrem amb ells!

Dels paràsits en gats i gossos en tenim bàsicament de dues classes:  els externs o ectoparàsits (a la pell) i els interns o endoparàsits (a estómac i budells).

Els paràsits externs s’instal•len al pèl o a la pell dels nostres Animalons

Necessiten xuclar la sang dels nostres amics per alimentar-se. 

A banda de produir un ampli ventall de problemes a la pell, transmeten malalties greus a la sang dels nostres companys.
Estem parlant bàsicament de les puces, les paparres, les mosques d’estable i el temut mosquit de la Leishmània.
Són paràsits que poden afectar a les persones produint greus malalties.

Convé protegir a les nostres mascotes des de l’inici de la primavera fins ben entrada la tardor. 

En zones mes càlides que Andorra és recomanable protegir-los tot l’any.

Els paràsits interns son tota una família de cucs intestinals. S’aprofiten de l’aliment que els nostres Animalons mengen. Donen múltiples problemes que poden anar des de diarrees, a anèmies, a obstruccions intestinals…

Són fàcils de prevenir si som constants i desparasitem als nostres companys regularment. En cadells de menys de sis mesos d’edat, cal fer-ho cada mes. Als adults cal recordar desparasitar-los cada canvi d’estació (cada tres o quatre mesos), ja que aquests cucs es mantenen actius tot l’any.

Existeixen xarops o comprimits molt efectius a tal efecte. 

És important saber que els paràsits interns poden passar tambè a les persones.

La desparasitació preventiva regular dels nostres Animalons ens protegeix tan a nosaltres com a les nostres mascotes.

A Animalons, Hospital Veterinari estarem encantats d’assessorar-te en els productes mes adients pel teu company.

Ràbia a Catalunya

     El passat 1 de Juny, quatre nens i un adult van ser mossegats per un gos a la ciutat de Toledo. L’esmentat gos bavejava constantment i es comportava de forma inusulament agressiva. La Policia alertada pels veïns va abatre a trets l’animal.
     El 5 de Juny les autoritats competents van confirmar, desprès de realitzar les analítiques corresponents a les despulles del gos, que l’animal patia la temuda malaltia de la Ràbia.Es va procedir a vacunar els nens que havien estat mossegats i tota persona que havia estat en contacte amb l’animal.
     Els propietaris de l’animal, residents a Montcada i Reixach, havien realitzat una estada de quatre mesos al Marroc. Desprès de tornar amb l’animal a Montcada i Reixach, van realitzar diferents estades per varis municipis de Catalunya per viatjar finalment a Toledo on, diuen, se’ls va escapar l’animal.
     El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya va procedir a assenyalar com a àrees de restricció els disstrictes de Sant Martí de Barcelona, Montcada i Reixac, Piera, Porqueres i Banyoles. Així mateix va posar en observació 13 gossos que havien estat en contacte amb l’animal abatut.
     A dia d’avui no s’ha detectat cap cas mes de ràbia a catalunya.Malgrat tot la Generalitat de catalunya demana als propietaris i veterinaris catalans la màxima atenció en omplir els documents pertinents per viatjar a l’extranger, d’informar de comportaments anòmals en mascotes o de la troballa d’animals morts sense causa aparent.
     A Andorra la vacunació de la ràbia és obligatòria desde fa anys en el cas del gos, el gat i les fures. I això protegeix a les nostres mascotes de contactes amb l’esmentat virus.
     Assegureu-vos però, avui mes que mai, de dur el vostre animal al dia pel que fa a les vacunacions i la documentació que es requereix per viatjar.