L’estrès felí; símptomes i solucions

Que els gats es mosseguin la cua pot semblar un joc inofensiu i innocent. Tanmateix, aquest gest podria indicar un problema de salut. Si detectes manca de pèl a la punta de la cua del teu gat o fins i tot crostes i ferides sagnants, cal descobrir-ne el motiu i posar-hi mesures!

Les raons de mossegar-se la cua amb intensitat poden ser o bé per causes físiques o bé per causes relacionades amb la seva pròpia conducta o amb la del seu entorn. Els motius físics poden tenir a veure amb les puces, les al·lèrgies alimentàries, els problemes anals, els problemes d’articulacions o l’artritis, entre altres raons que el veterinari determinarà. Pel que fa a les causes conductuals, acostumen a tenir relació amb l’avorriment, l’ansietat i majoritàriament amb l’estrès. Aquest últim motiu va ser el diagnòstic clínic del Simba, un mascle europeu no castrat d’entre 4 a 5 anys, pel qual hem cregut interessant dedicar-ne un article al blog d’Animalons.

 

 

Habitualment l’estrès es genera quan hi ha canvis en la rutina del gat o en la del seu entorn, com l’arribada de nous animals a la llar, un canvi de casa, la pèrdua de persones o animals propers, la por a altres felins de la zona o als càstigs.  Com a conseqüència, l’estrès causa en els gats una sobreestimulació i els impedeix, en els moments de descans, rebaixar l’estat d’alerta. Aquesta excitació els pot generar trastorns obsessius compulsius i reaccions excessives.

Per detectar aquest tipus de comportament, a més de mossegar-se la cua repetidament, també pot passar que el gat comenci a defecar fora de la seva caixeta de sorra i a marcar els espais de la casa, pot deixar de jugar i amagar-se a sota dels sofàs i dels mobles, pot llepar-se en excés, perdre la gana, augmentar la seva agressivitat o  miolar de manera excessiva.

L’estrès i els seus comportaments associats poden tenir diferents solucions segons quina en sigui la causa. Si es tracta de l’arribada d’un gos a la llar, per exemple, cal entendre que el gat necessitarà temps per adaptar-se a la nova vida. En aquests casos,   es pot habilitar un indret on el gos no hi pugui arribar i el felí s’hi pugui amagar i sentir-s’hi segur. L’acostament entre el gat i el gos s’ha d’anar fent lentament i amb algú supervisant-ho. Si, en canvi, el gat té por d’altres felins de les cases properes, cal assegurar-se que aquests no puguin entrar a l’habitatge. Si el problema és conseqüència d’un trasllat, cal preparar-li un espai on se senti protegit i deixar que descobreixi la nova llar al seu ritme i amb total llibertat.

A banda de tots aquests consells, cal que dediquem als nostres animalons més temps de lleure per alliberar-los de les seves tensions i distreure'ls de les seves manies. Els gats, com els gossos, necessiten jugar, ser acariciats així com cansar-se per evitar conductes agressives com la del Simba, a qui ja li hem donat l’alta després d’una bona cura de la cua i d’uns consells als propietaris.