Els uròlits o càlculs renal en gats

Si el nostre felí passa molta estona a la sorra amb dificultat i molèsties per orinar, pot ser que sigui un símptoma de càlculs renals (uròlits). Normalment parlem de pedres però és més correcte anomenar-los cristalls perquè es componen de substàncies químiques que es cristal·litzen a l’orina.

Existeixen dos tipus comuns d’uròlits:

  • Uròlits d’estruvita que requereixen una dieta especifica per ajudar a dissoldre’ls.
  • Uròlits d’oxalat (càlcics) que poden aparèixer per l’acidesa de l’orina. Gràcies al seu component calcificat els podem visualitzar fàcilment en una radiografia convencional. No es poden dissoldre i per tant és necessari eliminar-los quirúrgicament.

Depenent del tipus, la quantitat, la mida i la localització de les pedres, es requerirà un tipus de tractament o un altre. El veterinari és qui aconsellarà el procés a seguir, que pot anar des d’una simple dieta a una cirurgia per extreure’ls físicament.

Els uròlits són molt habituals en gats mascles castrats, que beuen poca aigua i estan estressats. Si es detecta que l’animal passa molta estona a la sorra, es queixa quan la fa servir, està inquiet o hi ha sang a l’orina, és important portar-lo al veterinari. Els uròlits poden portar algunes complicacions: 

  • Molèsties en orinar
  • Còlics
  • Sang a l’orina
  • Infeccions urinàries
  • Obstruccions urinàries. Aquesta és una urgència greu que s’ha d’atendre aviat (les primeres 24-48 h màxim), ja que pot comportar, fins i tot, la mort de l’animal.                                           

Per diagnosticar si l’animal pateix càlculs renals, és important explicar al veterinari tots els símptomes de l’animal i realitzar les proves pertinents:

  • Radiografia i/o ecografia per valorar l'estat dels ronyons, la bufeta i les viesurinàries a la recerca d’uròlits.
  • Palpació de l'abdomen per veure si el gat pateix dolor.
  • Analítica d'orina per detectar infeccions.
  • Anàlisi de la mostra de càlcul renal al laboratori.