El complex del granuloma eosinofílic felí

La Kami presenta una llaga a la llengua i a la glotis degut a un virus anomenat Coriza..

Els hàbits de vida dels animals poden implicar certs riscos a l’hora de contraure determinades malalties, més encara si es tracta d’un animaló que no té les atencions de ningú que en pugui tenir cura permanentment i que visqui al carrer.

Aquesta és el cas de la Kami, una gateta que l’Associació Laika va portar-nos a Animalons després d’haver-la rescatat del carrer. De seguida van observar que patia una llaga a la llengua que, després de l’exploració, vam veure que també tenia a la glotis. La seva causa és un virus anomenat Coriza, un dels molts que estan al darrera de les infeccions víriques que provoquen l’anomenat granuloma eosinofílic felí.

Un nom que ens pot espantar una mica però que es tradueix en lesions a la pell, a la boca o a les zones mucoses de la cara causades per infeccions bacterianes, per infeccions víriques -com és el cas de la Kami-, però també per les reaccions causades per una al·lèrgia o una hipersensibilitat a proteïnes animals, vegetals o additius; hipersensibilitat a les picades de puces i d’insectes i també a al·lèrgens ambientals. També es poden donar casos provocats per traumatismes per l’acció d’ossos, plantes o cossos estranys que els animals s’introdueixen a la boca i amb els quals es poden fer mal.

El granuloma eosinofílic felí pot ser de tres tipus: el granuloma colaginolític lineal, la placa eosinofílica i l’úlcera eosinofílica.

El primer apareix en animals joves, amb menys de dos anys. La placa eosinofílica és una lesió cutània freqüent associada, generalment, a un procés d’hipersensibilitat a les puces. Finalment, l’úlcera indolent o eosinofílica, és la que afecta gats de totes les edats.

Si observes úlceres o clapes en alguna part del cos del teu gat o gata, és convenient que el portis  al veterinari perquè li faci un primer examen físic amb el qual observi tant la distribució com l’aspecte de les lesions. A partir d’un primer diagnòstic, podrà saber si és necessari realitzar altres proves, com ara un raspat cutani, una citologia cutània o un cultiu bacterià, que permetin concretar el diagnòstic diferencial i prescriure-li el tractament més adient.

Per cert! Després de l’atenció i les cures que va rebre de l’equip d’Animalons, la Kami va recuperar la gana i un aspecte mes sa de la seva petita llengua.